Inici | Etapa 1 | Etapa 2 | dia 10 . dia 11 . dia 12 . dia 13 . dia 14 . dia 15 . dia 16 . dia 17 . dia 18 | Etapa 3

Dia 10 . Dimecres 15 . 454km . Ivalo – Nordkapp

 

Ens despertem amb la desagradable sorpresa de que el cel és tot gris. S'ha acabat ja el bon temps? Avui que és quan més necessitem el sol! En fi, que no hi podem fer res i anem tirant. Hem d'arribar a Nordkapp que hi ha sorpresa per l'Eva! El clima és molt més fred, en una benzinera marca 10º, i al final, a 200km de Nordkapp ens hem de posar els forros tèrmics de la cordura.

 

La carretera segueix sent espectacular, i el paisatge canvia contínuament, fent-se més erm i desolat a mida que anem pujant. Les aparicions de rens als marges i al mig de la carretera es multipliquen, de vegades en remats força nombrosos. De tant en tant també es veuen ovelles. En aquesta carretera ens creuem contínuament motards que pujen i baixen i fins i tot algun ciclista!

 

Quan ens acostem a la illa de Magerøya comencem a passar túnels força llargs, el més espectacular, el que travessa sota l'aigua el canal que separa l'illa del continent: 6.870 metres de llargada, 212 metres sota el nivell del mar i unes rampes del 10% de pendent durant 2km. Brutal!

Arribem al Kirkeporten Camping de Skarsvåg que teníem reservat des de Sant Boi, descarreguem i seguim fins a Nordkapp, a uns 10km. La carretera és un desastre plena de forats, i el cel segueix gris i tapat.

Quan arribem al Nordkapphallen anem directes a la famosa bola del mon a fer-nos les fotos de rigor: els dos junts, amb la bandera de Despertaferro, amb l'estelada... em sembla que entre 20 i 30 en total. Més val assegurar. Cap Nord conquerit!!

   

I després, el gran moment: li dic a l'Eva que si m'ha acompanyat en aquest viatge m'haurà d'acompanyar per sempre, trec l'anell de la butxaca i li demano que es casi amb mi. Sorpresa, al·lucinada i emocionada, em diu que si. Si el viatge estava sent inoblidable, ara ja serà històric.

 

Païda l'emoció, entrem al complex i visitem l'exposició, la sala amb vistes al mar per veure el sol de mitja nit (que ara no pot ser) i la botiga de regals, on comprem imans i clauers per tothom (anar en moto no dóna per més volum).

 

Baixant al càmping el cel es destapa una mica i acabem veient el sol a quarts de nou de la nit. Es impressionant! Tot i que el cel es torna a tapar, és tant clar que passades les 9 sembla migdia.

 

Sopem un plat de pasta i acabem un dia inoblidable brindant amb el cava que portem de casa per celebrar que estem promesos. (Nota: portar el cava va ser idea de l'Eva per cel·lebrar l'arribada a Cap Nord, poc s'imaginava que brindariem per una cosa més important)

 

Dia 11 . Dijous 16 . 321km . Nordkapp – Langfjordbotn

 

El dia encara s'aixeca pitjor que ahir: totalment tapat i amb una boira humida que cala als ossos. Fem la primera parada a Honnigsvåg, al Artico Ice Bar, parada obligada per tots els que fem aquest viatge. Son uns espanyols que han muntat una botiga de records i un bar fet totalment amb blocs de gel. Molt curiós.

 

Seguim baixant amb el mal temps, plovisquejant de tant en tant, i no podem fer totes les fotos que de pujada vam dir que faríem baixant. Al deixar la costa cap a l'interior, el paisatge torna a canviar, amb més arbres i carreteres més rectes.

 

 

Arribem a Alta, on hi ha el museu de pintures prehistòriques, declarat patrimoni de la humanitat. Abans de fer la visita dinem una mica a la cafeteria i ens posem a fer una volta de 3km pels exteriors. Una passera de fusta fa de camí per anar veient multitud de roques amb gravats prehistòrics d'escenes de caça i tot tipus de rituals. Molt maco, però amb la volta curta n'hauríem tingut prou perquè tot és molt repetitiu. L'entorn és espectacular, vorejant una platja i rodejats de camps de flors de colors. A l'interior de l'edifici visitem una exposició sobre els sami i tornem a la moto per anar a buscar lloc per dormir.



 

Acabem al Altafjord Camping a Langfjordbotn, a una cabana molt barateta i molt maca, amb 2 lliteres, sillón i una petita cuina.

L'edifici de serveis és molt curiós: a part de lavabos i dutxes hi ha rentadora, una cuina molt gran totalment equipada (cosa difícil de trobar) i varies sales d'estar plenes de butaques, sillons, zones de jocs, i unes sales-museu que semblen recopilatoris de tots els trastos que l'amo ha anat trobat amb els anys: objectes sami, pòsters, pedres, estris de pesca, mils de llibres de tot tipus i molts objectes més.

 

Dia 12 . Divendres 17 . 215km . Langfjordbotn – Tromsø

 

El dia es lleva destapat amb uns quants núvols baixos, molt agradable després dels dos darrers dies.

 

Anem directes al primer ferry d'avui a Olderdalen. Es dels que surt cada hora, així que no tenim horaris exactes. Tal com estem arribant al poble veiem com en marxa un, així que hem d'esperar al següent. La travessa és curta i la mar tan plana que no cal ni lligar la moto. Quan es desembarca a Lyngseidet cal anar directes a Svensby, ja que els ferrys estan sincronitzats, i si t'entretens massa pel camí se t'escapa.

 

Al arribar a Breivikeidet seguim cap a Tromsø i anem directes al càmping de la ciutat. Deixem tots els trastos, ens vestim de persones (sense cordura) i agafem un bus per arribar al centre. El dia s'ha arreglat del tot i fa un cel blau espectacular, així que passegem pel carrer de vianants, visitem una exposició d'arquitectura (pobre Eva), la biblioteca, l'edifici del teatre i entrem al Polaria, un centre de cultura àrtica: pel·lícules sobre la vida a l'àrtic i sobre la formació d'aurores boreals, explicacions sobre la vida dels animals, i una gran piscina visible des de la superfície i des de sota, amb foques comuns i barbudes. Molt interessant, i l'edifici molt original, com blocs de gel caiguts uns sobre els altres.

 

 

Traiem diners d'un caixer automàtic (com gastem!) i tornem caminant pel port i el gran pont que creua el fiord fins a la Catedral de l’Àrtic, una església del 1965 amb una arquitectura molt original.



 

Tornem al càmping, que tot i que disposa d'una cuina comú força gran, no té cap estri de cuina, així que hem de sopar unes llaunes de sardines. Fem una cerveseta (una llauna que portem a l'alforja) i anem a dormir, que demà hem de matinar per anar al primer ferry.

 

Dia 13 . Dissabte 18 . 201km . Tromsø – Stave

 

Malgrat la tarda estupenda d'ahir, el dia es torna a llevar gris i tapat. El primer ferry que volem agafar a Brennsholmen surt a les 10:30, i si el perdem el següent és a les 17:00 i ja no arribaríem al de Gryllefjord. Estan molt mal sincronitzats, és el que té anar fora de temporada. Per assegurar-nos ens aixequem tant d'hora que arribem a l'estació del ferry una hora i mitja abans. Però aquesta no és com les d'ahir, aquí no hi ha bar ni res de res, i ens hem de passar tota l'estona a la intempèrie, arrecerats del vent rere una caseta. Van arribant cotxes i una autocaravana que aparca prop nostre ens ofereix cafè calent (ens devien veure molt malament). L'Eva ho va agrair molt. El trajecte va ser molt tranquil i com a tots el fiord interiors tampoc calia lligar la moto.

Arribats a Botnhamn agafem la primera de les Rutes Nacionals Turístiques. A la primera cruïlla ens confonem i acabem en un poble sense sortida molt maco i molt original, en un illot que només té un pont. Hem de fer mitja volta, però ha valgut la pena el despiste.

 

Seguim per la carretera bona i arribem a una de les àrees de descans "arquitectòniques": el Tungeneset, un edifici amb dos lavabos i una passera de fusta per baixar a unes roques. El dia s'ha tornat a destapar i fa un sol preciós. A la poca estona arriben 2 autocars i en baixen una colla de militars que es posen tots a fer cua als lavabos. En 5 minuts arriben 2 autocars més i l'àrea de descans acaba farcida de vestits de camuflatge.

 

Marxem ràpid cap al següent punt d'interès que és un mirador espectacular: Bergsbotn, una passera d'acer i fusta, de terra ondulant que s'aboca a un fiord impressionant. Ens fem una pila de fotos des de tots els angles, com tothom que va arribant, en cotxe o en bici. Ens quedem a dinar una amanida de patata que acabem de comprar al poble.

 

La següent parada és en una granja on ténen el troll més gran del mon, el Senjatrollet.

 

Seguim cap a Gryllefjord i encara és pitjor que al matí: arribem dues hores i mitja abans que arribi el ferry i tampoc hi ha res obert. Hi ha una oficina de turisme que només obre de 10 a 13 hores. Serà que la resta del dia no hi ha turistes, sobretot agafant el ferry. Esperant també hi ha un matrimoni israelià que viatja en Goldwing. Com que arribarem tard a Andenes i no tenim res reservat ni trobem informació de res, els preguntem si ells tenen allotjament i diuen que van al càmping de Stave, a 15km d'Andenes. Més val assegurar, així que truquem i reservem una cabana per 430 nok.

Arriba el ferry i aquí sí que hem de lligar les motos, a més per megafonia avisen que la mar està moguda i la travessa serà agitada. Doncs deu n'hi do, quin pim-pom! Ens menjem un waffle, faig una becaina i arribem a Andenes, on un cambrer molt enrotllat ens informa que hi ha el vaixell reial per unes celebracions del 50 aniversari de la fundació de la base militar de la ciutat.

 

Arribem al càmping i ens diuen que no hi havia cabines lliures, i hi ha apartaments amb cuina per 450 nok. Però quan diem que preferim quedar-nos dues nits per poder veure el safari de balenes al dia següent amb tranquil·litat, ens diuen que per dues nit només tenen un apartament amb cuina i bany complert per 550 nok (75€) per nit. Mira tu, amb les minicabanetes que portem darrerament, sense dutxa, amb un fogonet elèctric però sense estris per cuinar ni menjar, decidim que ens mereixem dues nits de qualitat i acceptem. No només això, sinó que també contractem un hot-pool a l'aire lliure (un jacuzzi a 38º) per la tarda quan tornem del safari.

Per cert, la noia de recepció és gallega i també hi ha un noi basc. L'apartament està molt i molt bé. Sopem un sobre de pasta i decidim trucar a primera hora al safari per reservar pel de les 10:30.

Dia 14 . Diumenge 19 . 45km . Stave - Andenes – Stave

 

Avui passem l'equador del viatge! Sembla que portem setmanes de viatge i tot just portem la meitat! Per primer cop fa temps, el dia s'aixeca radiant. Quina sort, pensem, per fer el safari. Truquem a les 8:30 i ens diuen que pel fort vent s'han cancel·lat les sortides fins a la de les 16:00, que tampoc poden assegurar de moment que es faci. De tota manera, ens donen un número de reserva i ens diuen que hi anem a les 13:45.

Això ens trastoca els plans del hot-pool de la tarda, així que fem una mica el ronso, esmorzem tranquil·lament i anem a veure si ens poden canviar l'hora. Ens diuen que a les 11:00, al cap de mitja hora. Ens dutxem als vestuaris i ens dirigim a la zona de pools, molt ben integrada en muntanyetes tipus casa de teletubbi. Quin plaer banyar-se amb aigua a 38º mentre fora bufa un vent força fred. En fi, 90 minuts en remull, amb un parell de cervesetes que ens ha deixat en Raúl, el basc. Molt divertit aixecar-se per saludar en banyador als cotxes que passen per la carretera. Deuen al·lucinar!

 

En acabat, ens anem a vestir i disparats a Andenes. Quan arribem veiem la Goldwing dels israelians, però ni rastre d'ells. Fem la visita al museu i esperem a veure si el vaixell acaba sortint o no. La visita és molt interessant (tot i que és en anglès i l'Eva es perd força coses perquè ella parla francès): expliquen el cicle vital de les balenes, les migracions dels mascles (resulta que les femelles viuen a les Canàries, Madeira i les Açores), costums i fisonomia. Hi ha un esquelet enorme i una reproducció a escala real d'una balena i un calamar gegant lluitant.

 

En acabar ens diuen que el vaixell no surt, que potser a l'endemà. Merda! Ens quedem dues nits per assegurar i encara ens ho perdrem. Si sortís el primer de demà al matí, acabaríem el safari cap a les 3 de la tarda, una mica tard per arribar amb calma a les Lofoten com tenim previst.

Així que decidim passar per un súper a comprar alguna cosa per sopar, però com que és diumenge (no sabem ni en quin dia vivim) tot havia tancat a les 3 i ja son les 4. No, si amb la cuina que tenim i encara haurem de tornar a sopar pasta! Per sort trobem un Bunpris que obre tot el dia i comprem unes costelles de porc i dos talls de salmó marinat, a més d'una amanida de pasta amb espècies picants. Molt bona. El problema és que quan anem a buscar unes cerveses per tornar-li al Raúl, ens diuen que els diumenges a Noruega no es pot vendre alcohol, ni cap altre dia a partir de les 6 de la tarda. I no és conya, no en podem comprar.



Tornem al càmping i ens posem a dinar a quarts de sis, però de meravella. En acabat sortim a passejar per les platges del davant i els espigons de roca i algues mentre el sol es va posant, oferint-nos unes vistes impressionants.

 

Sopem el salmó mentre contemplem la posta de sol per la finestra. Son les 21:30 de la nit! Però es que, igual que a Nordkapp, a les 12 de la nit encara hi ha una claror que sembla mitja tarda. Per això, com fem cada nit, hem de posar tovalloles i bosses negres a les finestres, i l'Eva fins i tot dorm amb antifaç. Per cert, vaig controlant la parrilla de la moto i aguanta!

 

Dia 15 . Dilluns 20 . 257km . Stave - Svolvær

 

El pla inicial era arribar a Stamsund, a l'endemà fer les Lofoten fins a Sørvågen i al dia següent agafar el ferry fins a Bodø. El problema és que repassant els horaris del ferry no ens convencen: o agafem el de les 7 del matí, que ens obligaria a dormir al mateix Sørvågen, o al de les 3 de la tarda, que arriba a les 18:15 i ja no ens dóna temps a fer gaire cosa. Així que ens plantegem l'opció d'arribar a Svolvær, que té un ferry a Skutvik, a mirar si els horaris ens van millor. A més, si reservem a Svolvær per 2 nits podem fer demà les Lofoten sense equipatge, que s'agraeix molt.

Total, que ens llevem, esmorzem i quan comencem a carregar la moto veiem als israelians marxar amb la Goldwing carregada direcció a Andenes, suposem que a fer el safari. El dia és tant radiant com ahir i a més no fa gens de vent, així que segurament sí que sortiran. Amb un dia tan preciós la ruta és molt agradable i gaudim moltíssim dels paisatges.

 

Fem una parada a Sorland per veure uns quants monuments que hem vist a la revista, però a l'oficina d'informació ens diuen que només un és a la ciutat, tots els altres son en illes dels voltants, i no ens surt a compte el viatge. L'oficina de turisme i moltes altres cases del poble estan pintades de blau i ténen uns petits poemes escrits a la façana, mostra d'art urbà únic a Noruega. Veiem el Havsøye (ull sobre l'aigua) al port i seguim ruta.

 

 

Dinem pa amb foie gras i cap a les 5 de la tarda arribem a Svolvær. Anem al moll a veure horaris i el primer ferry surt a les 10:45. Ens agrada l'horari i anem a buscar lloc per dormir.

El primer lloc on anem és un complex de rorbuers (cases de pescadors) i el més econòmic que tenen son cabanes a 1000 nok (140€). Va a ser que no. Ens recomana un lloc que és una casa amb habitacions per 700 nok, que de seguida ens rebaixa a 650 (91€). Es una mica car, però l'habitació té cuina totalment equipada (nevera, microones, estris per cuinar, menjar i netejar), tele, radio, llençols i tovalloles. Decidim quedar-nos les dues nits i després de descarregar la moto anem disparats a un súper del poble, un Rema1000.

Queden 15 minuts per les 6 de la tarda, així que comprem ràpidament un pack de birres i l'anem a deixar a les alforges de la moto. Després tornem a entrar i amb la calma, comprem esmorzar, dinar i sopar per dos dies: magdalenes, un pastis, llet amb cacau, pa de motllo amb dos tipus de crema per untar (parmesà i xoriço amb bacon), hamburgueses de vedella, un plat preparat de bacallà, una amanida de sobre, uns tomàquets, iogurts i un quart de síndria.

Quan omplim la nevera fa tant de goig que li hem de fer una foto. Berenem la síndria, i dic berenem perquè fins i tot l'Eva en va menjar de tant bona com era. Sopem les hamburgueses amb amanida i iogurt de postres, i en acabat ens posem a planificar el dia següent, ja que volem visitar varis museus i depenem dels horaris, i ja sabem que per aquí tot tanca molt d'hora.


 

Dia 16 . Dimarts 21 . 298km . Svolvær - Å - Svolvær

 

Ens llevem a les 8 i fem un bon esmorzar de pastisset. A les 9 ja som a Kabelvåg, al costat de Svolvær, per visitar el museu d'història de la pesca a Lofoten. El dia s'ha aixecat totalment tapat i plou a estones. Per sort, mentre fem la visita fa una treva. El museu és molt interessant: hi ha un parell d'edificis amb exposicions d'estris de l'època (s. XIX), un parell de cabanes de pescadors amb els estris originals, i un parell de coberts per embarcacions amb barques originals de Nordland, la més gran de 44 peus, i on cada fusta té un nom propi. Tot molt curiós.

 

Seguim carretera i el primer lloc on parem és una de les escultures al llarg de la E10: un pavelló d'acer inoxidable amb vidre i mirall que reflexa el paisatge. La següent parada és en un mirador d'ocells de fusta de dos pisos, i la tercera en un àrea de descans amb taules en desnivell on hi havia un gos donant voltes.

 

 

Llavors arribem a Borg, on hi ha el Lofotr Vikingmuseum, el famós museu d'història vikinga, amb una exposició de múltiples objectes trobats a la zona, uns vídeos explicatius i una pel·lícula de 20' recreant la vida de l'època a la zona. A l'exterior hi ha la gran casa vikinga, reconstrucció de la original, de 80 metres de llarg, plena de mobles i estris de l'època, que es poden tocar perquè son reproduccions.

 

 

Baixant a la platja (1,3 km de camí!) hi ha el vaixell víking Vargfotr, amb el que es poden fer sortides durant el festival víking, que es va acabar tot just fa 9 dies. Durant aquest festival també hi ha tota una zona dedicada a mostres d'artesania, menjar i activitats, que per poc no hem pogut veure. Al sortir del museu ens trobem als israelians que acaben d'arribar, i ens diuen que el safari d'Andenes no va ser per tant, que en tota l'estona només van veure 3 cues.

 

Altre cop a la carretera, fem una paradeta per dinar en un mirador, i un gatet es posa les botes escurant el pot de parmesà i xoriço. En acabat tirem directes fins a Å, on s'acaba la carretera. Ja no som a temps de veure el museu, però sembla que és similar al que hem vist a Kabelvåg aquest matí. Així que anem a veure un magatzem de bacallà dessecat que impressiona força. Ja que en aquesta època els assecadors ja son buits, al menys podem veure el bacallà sec penjat.

 

Comencem el camí de tornada i fem una parada a Eggum, on se suposa que hi ha una escultura molt interessant d'un cap que canvia de forma segons el punt de vista, però no la trobem. Sí que visitem unes instal·lacions de cafeteria i bany al costat d'un castell que s'han carregat del tot al plantar-hi una caravana i una carpa de colors per les taules del bar. Una llàstima, perquè les fotos originals del catàleg son molt maques.

 

Tornem a la moto per fer el darrer tram fins a Svolvær, encara amb el cel tapat i plovisquejant a estones. Veiem la catedral de Kabelvåg sense ni baixar de la moto i arribem a tres quarts de nou de la nit a l'habitació. Tenint en compte que a les 9 del matí ja érem en marxa, ens dóna el dia més maratonià del viatge, i per això estem esgotats.

 

Dia 17 . Dimecres 22 . 303km . Svolvær - Krokstrand

 

El dia es torna a aixecar tapat i gris, però al menys no plou. Esmorzem, recollim i cap al ferry. Esperem 45' i anem embarcant. Es foten un lio d'odre d'entrada el que cobra i el que col·loca els vehicles, ja que som tants que han de fer un veritable tetris. Ni tan sols m'ajuden a lligar la moto i em foto un embolic amb la carraca fins que m'ajuda un camioner. La travessa és molt tranqui-la, fent una parada a l'illa de Skulva.

 

Arribem a Skutvik i al cap d'una hora fem una parada per dinar en un àrea de descans molt maca. Ens fem unes llesques amb paté de bacon i una amanida de col i pastanaga amb salsa. Darrera nostre arriben uns alemanys que es porten fins i tot una barbacoa per fer-se unes salsitxes.

Seguim ruta i el temps empitjora una mica, fa més fred i plovisqueja a estones. En un moment entrem en un dels nombrosos túnels kilomètrics i al sortir ha canviat radicalment el paisatge: de costa hem passat a alta muntanya i sembla que som als Alps, amb grans salts d'aigua, arbres alts i cims nevats. La temperatura ha baixat força, fe vent i plovisqueja, així que ens anem plantejant plegar ja.

 

Mentre ens ho anem pensant, arribem al complex que hi ha al creuar el cercle polar àrtic, i fem una paradeta. El primer és entrar al bar a prendre alguna cosa per entrar en calor: l'Eva un cafè i jo un te amb waffle. Ja refets ens mirem la botiga de records plena de samarretes, tasses, clauers i de tot amb "jo he creuat el cercle polar". Comprar, no comprem res. Tenint records de Nordkapp, és evident que hem passat el cercle polar, no? A fora hi ha una escultura que se suposa que marca el pas del paral·lel 66º33', però no hi diu res. Quina diferència amb tota la parafernàlia que hi ha muntada a Finlàndia!

 

Al turonet del costat hi ha les famoses pedres apilades: cents de muntanyetes de pedres formant un paisatge molt curiós. Fins i tot alguns escriuen noms amb pedres a la carena del turó. Realment digne de veure. Més avall, al costat d'un monument comunista, hi ha el senyal de trànsit ple d'enganxines, incloses dues de catalanes: "totcamping.cat" i "Catalunya-Nordkapp 2010". Hi enganxo una de Despertaferro per deixar constància de que hem passat per allà, a veiam quant dura.

 

Tornem a la carretera, i com que hem entrat en calor decidim fer uns quants kilòmetres més. Acabem parant en el Krokstrand Camping. D'entrada sembla abandonat per fi de temporada, ja que totes les cabanes tenen les portes obertes, la recepció és tancada i no es veu a ningú. Després veiem un rètol que diu que triïs la cabana que vulguis, t’instal·lis i vagis a registrar-te al cafè de l'altre banda de la carretera. Agafem la més petita per 300 nok, i com que no té res anem a la del costat a birlar-li mantes, coixins, plats i una cassola per fer el sopar.

 

Dia 18 . Dijous 23 . 571km . Krokstrand - Øysand

 

El dia d'avui era una etapa d'enllaç entre Mo i Rana i Trondheim, amb 480 km previstos, però com que estàvem més amunt de Mo i Rana i hem acabat més avall de Trondheim, hem acabat fent 571 km. Que si mires els parcials de pujada per Suècia no sembla tant, però llavors anàvem per autovies a 100, i avui ha estat una carretera a 80-100, o sigui que hem estat més temps a la moto. I més tenint en compte les incidències: parades inexplicables de 10 minuts per creuar un pont, multitud d'obres amb pas alternat o sense asfaltar (remarcar un tram de 5km a 20-30 per hora per un pedregal que ha destrossat els ronyons i segurament la suspensió de la moto), i les clàssiques i inevitables paradetes per descansar i menjar.

 

Tot i això la carretera m'ha agradat molt, podies dur un bon ritme en corbes llargues i ràpides. I túnels, multitud de túnels, el més llarg que hem passat, i crec que en tota la vida, de 8,6km! El cel ha estat tapat tot el dia, amb 3 o 4 plovisquejos de menys d'un minut, amb alguna clariana esporàdica i de poca durada. En general no ha fet tant de fred com ahir, tot i que l'Eva venia amb les mans i peus congelats.

Hem fet el darrer repostatge a 339 km sense reserva, i segons els càlculs havia d'entrar a 350km, el que suposaria un rècord d'autonomia i baix consum (fregant els 5 L/100). Qui ho havia de dir, tant carregats com anem.

Parem al primer càmping passat Trondheim, el Øysand Camping i la recepció és tancada, però un paio ha trucat i l'encarregat ja ve. Ens lloga una cabana força maca per 400 nok (56€), però sense cap equipament de cuina ni per menjar, com és habitual. Per sort hem comprat uns entrepans a la gasolinera i ens els mengem a la platja del càmping veient la posta de sol.

 

Inici | Etapa 1 | Etapa 2 | dia 10 . dia 11 . dia 12 . dia 13 . dia 14 . dia 15 . dia 16 . dia 17 . dia 18 | Etapa 3