Masia El Querol Vell (Borredà) | 14 a 16 de novembre de 2014
L'Eva tenia moltes ganes de passar un cap de setmana de relax en una caseta rural, així que s'ho va demanar pel seu aniversari i va
ser el regal de la seva mare. Vam reservar habitació per dues nits a la Masia
El Querol Vell, als que vam conèixer a Barcelona en un tast de les melmelades casolanes que fabriquen. Vam demanar festa el divendres
a les feines per no pujar molt tard, així que a mig matí carregeum el cotxe i tirem cap a Borredà.
Deixem l’equipatge, i després de fer una petita volta pel poble buscant un lloc per dinar, acabem en un restaurant a tocar de la carretera,
on fan un bufet lliure de primer (amb tot tipus d’amanides, embotits, fideuà, paella, calamars...), un segon a triar i un altre bufet
de postres. Deu n’hi do! I en acabat ens trobem que hi ha ball, cosa que evidentment l’Eva aprofita i gaudeix una bona estona.
Tornem a l’habitació a fer una bona migdiada i panxing fins l’hora de sopar. Ens tenen preparat un timbal de carbassó amb formatge,
botifarra amb bolets i pastís de crêppes de xocolata. Tot deliciós.
L’esmorzar del matí següent consisteix en un assortit d’embotits de la terra amb pa amb tomàquet, coca, macedònia i melmelades casolanes.
En acabat no puc evitar fer-me amic del gat, que ronda tota l’estona per la terrassa.
El pla del matí es fer una caminadeta per la zona, així que aconsellats per l’Ignasi, fem ruta pel GR-4 fins a l’església romànica de
Sant Sadurní de Rotgers. Els paisatges amb els colors de la tardor, els petits camins pel mig del bosc i els animals que anem trobant ens
fan gaudir molt d’un dia força assolellat.
Un cop hi arribem fem una visita guiada, on ens expliquen que l’església es va començar a construir a finals del segle XI, però només
es va fer la capçalera. La resta no es va acabar fins al segle XIII, cosa que fa que s’apreciï clarament la diferència constructiva de
les dues fases. De l’interior en destaca el frontal del altar, si bé el que hi ha a l’església és només una reproducció ja que l’original
és al Museu Episcopal de Vic, i el cor de fusta que també es va reconstruir.
Emprenem el camí de tornada fent una volta que ens fa passar pel Mas Graugés.
Un cop altre cop a Borredà anem a dinar un entrepà d’embotits casolans al Portell, un petit comerç al centre del poble que fa els seus
propis embotits. Després fem una visita al Gorg del Salt, un salt d’aigua d’uns 20 metres d’alçada.
En tornar al Querol fem una visita als jardins, on hi ha diverses terrasses i tot tipus d’animals, des del nostre amic el gat i un parell
de gossos, fins a ànecs, cabres, conills i un poni.
A l’hora de sopar podem degustar un timbal de bolets amb confitura de ceps, pollastre farcit i bunyols de vent.
Tots els ambients de l'interior de la masia estan molt cuidats: una biblioteca força complerta, sala de televisió, llar de foc...
Diumenge al matí, després d’un esmorzar com el d’ahir, recollim, carreguem el cotxe i anem a visitar Sant Jaume de Frontanyà, a pocs quilòmetres de Borredà, i que té la particularitat de ser el poble més petit de Catalunya,
amb 24 habitants censats el 2012. En destaca la seva església d’una sola nau i tres absis, l’únic que queda del monestir construït el segle XI
i enderrocat el segle XVII.
De tornada camí de Berga ens desviem cap a Castell de l'Areny per dinar al restaurant del poble, i en acabat tornem cap a casa.