Inici | Etapa 1 | Etapa 2 - dia 09 . dia 10 . dia 11 . dia 12 . dia 13 | Etapa 3
| Dia 09 . Dissabte 16 . 336 km . Ginebra - Freiburg |
Quan ens llevem el dia esta blau i radiant. Increïble! Baixem a esmorzar al bufet igual que ahir, i en acabat pugem a recollir l'habitació.
Com que som molt confiats (o molt xulos), decidim sortir sense els impermeables aprofitant el bon dia. I al començament sembla una bona
idea, però quan portem uns 30 km comença a xispejar, i més endavant veiem unes cortines d'aigua, així que parem al
primer pont, igual que a la sortida de Bordeus, i ens equipem com deu mana. Mentre, un altre parell de moteros també para sota el pont a
fer el mateix. I sort hem tingut, ja que al minut d'arrencar altre cop ens cau una tromba que si no haguéssim dut els impermeables
hauríem flipat. Per sort la tromba dura pocs minuts, però estem tot el viatge alternant pluges i clarianes, igual que la ruta de fa
dos dies.
Aprofitant una estona de pausa, i que ja tocava repostar, parem en un area de servei a dinar el típic pa amb embotit en ruta. Seguim amunt
direcció Basel, i al creuar la frontera i entrar a Alemanya ens cau un altre tromba d'aigua, que torna a durar pocs kilòmetres.
Aquest cop, passada la tempesta, el cel es destapa força, i quan veiem que el perill ha passat parem en un area de descans. Son les 3 de
la tarda, som a nomes 30 km de Freiburg i li hem dit a la Tina que arribaríem sobre les 6, així que ens quedem una estona allà
descansant i fent temps. Sobre les 4 anem tirant, sortim a Freiburg i tirem cap a Gundelfingen. En una cantonada trobem una pizzeria i decidim parar
a fer una cerveseta per acabar de fer l'hora. I quina es la meva sorpresa quan veig que la cervesa que tenen es la Rothaus, que tant havia begut a
Karlsruhe. Així que gaudim de les cerveses en una terrassa al solet.
Quan es fan quarts de 6 fem els 4 carrers que ens queden i arribem sense problemes a casa de la Tina i el Georgi, que ja ens estan esperant. Fem
una copeta de sekt de benvinguda i ens posem a xerrar i a recordar vells temps. Sort que el Georgi parla castellà i l'Eva pot participar
en la conversa. Desprès sopem i en acabat (tot just a les 8 de la nit) anem a fer un vol pels voltants, on gaudim d'una posta de sol molt
espectacular i trobem un parell de gats despistats i prou carinyosos. Tornem a casa, xerrem una estona mes i a dormir.
| Dia 10 . Diumenge 17 . Freiburg |
Ens llevem a les 9 tranquil·lament, el dia esta totalment blau i radiant. Anem al menjador i ens han preparat un esmorzar que no te res a
envejar al del bufet de l'hotel d'ahir: torrades, melmelades, nutella, embotits, formatges, tomàquet... Quan acabem, els nens em demanen
de fer una volta amb la moto, així que primer amb un i després amb l'altre faig una petita volta pel poble, que amb un límit
de velocitat de 30 km/h no llueix gaire, però tot i així s'ho passen molt bé.
En acabar se'ns han fet casi les 12, anem a l’estació per agafar el tren cap a Freiburg, que triga uns 7 minuts. Comencem visitant la
porta de l'antiga muralla, i voltant per diversos carrerons arribem a la terrassa d'una Brauerei de la ciutat. Allà fem unes
cerveses artesanes pròpies, acompanyades dels típics bretzels.
 |
  |
Després pugem al turó que hi ha al sud de la ciutat, des d'on tenim unes vistes precioses de tot Freiburg.
Baixem per l'altre costat del turó cap al parc i la catedral (Freiburger Münster), un edifici gòtic en el que destaca el campanar en forma de piràmide octogonal de 116 metres d'alçada.
 |
  |
Entrem a una taberna irlandesa a dinar, i jo em demano el també típic Flammkuchen. Els banys de dones son unes obres d'art, amb escultures de forja a les portes.
Un cop a casa descansem una estona i sopem una amanida búlgara, formatges i pernil que portem nosaltres. En acabat parlem una mica del viatge, del que ens queda per veure i ens recomanen alguna cosa interessant. També mirem una estona el reportatge del nostre viatge a Nordkapp. Cap a les 11 de la nit ens acomiadem de tothom, ja que dema ells treballen i no ens veurem.
| Dia 11 . Dilluns 18 . 201 km . Freiburg - Nenzingen |
Ens llevem altre cop a les nou, i tal com estava previst estem sols a casa. Esmorzem igual que ahir, recollim tot l'equipatge i carreguem la
moto. El dia pinta prou bé, i els partes que vam mirar ahir ja deien que estaria nuvolat a estones però que no havia de ploure.
Sortim de Gundelfingen i tirem direcció nord, primer per una autovia, que desprès es fa carretera normal, i ens desviem per una
carretereta de muntanya molt maca.
Arribem fins a Triberg, on volem visitar la "cascada més alta d'Alemanya" amb 160
metres d'alçada en 7 salts. I ho poso entre cometes perquè al tornar hem vist per internet que això només és
un truc publicitari, ja que de fet son les novenes més altes, la primera del rànquing fa 540 metres. En qualsevol cas, el truc
funciona i el tot el poble gira al voltant d'aquesta cascada, que potser no serà la més alta, però l'entorn és molt
espectacular. El carrer principal és ple de botigues de records, especialment rellotges de cucut. Entrem al parc de la cascada i anem
pujant fins al salt de més amunt, i desprès de diverses fotos tornem a baixar fins la moto. Per sort el dia s’està
comportant.
Des d’allà, i després d’equivocar-nos de carretera i haver de fer mitja volta, anem fins a Schonach a veure el rellotge de cucut
mes gran del mon, reconegut al llibre Guiness. Es un edifici on tota la façana és el rellotge, amb pèndol i tot. Va trigar
5 anys en construirse, el seu mecanisme pesa unes 6 tones i el cucut fa més de metre i mig.
Sortint d'allà fem una paradeta a dinar un entrepà i en acabat seguim gaudint del bon temps i la carretera.
Després seguim cap al sud, fins al Titisee, un llac que ha conformat al
seu voltant una zona hiperturística, plena de botigues de records, restaurants, lloguers de barquetes... En una de les botigues veiem
unes figures de dracs enormes i si anéssim en cotxe ja en tindria una. Com a tots els pobles de la zona, també hi ha un cucut
enorme.
Sobre les 6 de la tarda tornem a agafar la moto i decidim tirar una estona més en direcció al llac Constança
(Bodensee).
Al cap d'una mitja horeta comencem a buscar lloc per dormir, però als dos primers pobles que creuem no tenim sort. Al tercer trobem un
hotel molt petit amb una habitació lliure, i tot i que es un pel careta, decidim quedar-nos. L'amo ens diu que el restaurant és
tancat, però que ell és a punt de sopar amb uns amics, i que si volem ens hi podem apuntar. Com que no sabem quines altres
alternatives hi ha al poble, decidim acceptar. Així que ens asseiem a la terrassa junt amb l’altre parella d’amics i sopem una amanida
súper variada i completa (rúcula, enciam, dent de lleó, remolatxa, api, tomàquet, soja, pastanaga, cogombre i
segurament alguna cosa mes), i de segon una olla de pasta amb marisc (musclos, navalles, cloïsses, sèpia) i una salsa força picant
(amb pebre verd, all, guindilla i gingebre). La veritat és que estava tot boníssim. Hem xerrat amb ells del viatge que estem fent
i dels que ja hem fet, la parella son dels que viatgen en autocaravana i volen anar aviat a Andalusia.
Sobre les 10 pugem a l’habitació, que és força gran i esta molt bé. Té una tele que deu ser de 42", i fent
una estona de zàping acabem veient "The Big Bang Theory" i "Dos hombres y medio". Sembla que el canal Pro7 és com la Neox. El
que no hi ha és wifi, així que no podem fer el parte diari a la família.
| Dia 12 . Dimarts 19 . 199 km . Nenzingen - See |
Avui hem posat el despertador a les 8 del mati, i per variar el dia està gris. Baixem a esmorzar, i tampoc està gens malament:
diferents tipus de pa, un plat d'embotits, melmelades, cereals, iogurt, ous ferrats (la careta és cosa meva)... Un cop hem acabat pugem a
acabar d'empaquetar i carregar la moto. Quan paguem ve la clatellada: 90€ de l’habitació i esmorzar i casi 50€ dels 2 sopars amb les birres.
Deu n'hi do!
En fi, decidim arriscar-nos i
arranquem la ruta sense impermeables direcció a Meersburg per visitar el seu castell. Doncs per sort l'hem encertat, perquè el dia
s'arregla i quan arribem al Bodensee el cel és força blau i fins i tot fa caloreta. Anem bordejant el llac mentre la carretera
ens deixa, i després d'un parell de despistes aconseguim arribar a Meersburg.
Al costat del llac i prop del castell hi ha un gran aparcament on deixem la moto. Fins i tot, al costat de la zona de motos, hi ha unes taquilles
on podem deixar els cascs i les jaquetes, i així anar de visita més lleugers i còmodes. Entrem al casc antic per un carrer
comercial i pugem fins a un molí d'aigua.
  |
 |
D’allà anem al castell antic, del segle XVIII, on es visiten unes 36 habitacions decorades segons l’època medieval, totes explicades i representant la vida del castell: la sala d'armes, els banys, la cuina, la sala dels cavallers, la sala dels nobles i les masmorres. També pugem amb una visita guiada a la torre. Des d’allà les vistes del llac son impressionants. Per cert, l'Eva també ha visitat el castell, no surt a cap foto perquè duia ella la càmara tota l'estona.
Sobre les 3 de la tarda tornem a la moto i anem tirant altre cop. Passem un petit port de munyanya abans de fem una paradeta per dinar el típic bocata en un area de descans amb unes bones vistes. Decidim arribar fins a Füssen i buscar allotjament allà per estar el més a prop possible de Neuschwanstein al dia següent.
Quan hi arribem trobem un panell que informa dels allotjaments de la zona, i comencem provant amb unes habitacions baratetes que hi ha a prop. Doncs hi anem i el lloc sembla tancat i no contesta ningú. Mirem pels voltants, i després d'un parell de llocs que ja diu que son plens trobem una pensió, que resulta que han remodelat en apartaments de llarga estada i tampoc localitzem el responsable. Acabem provant en un hotel, que no només no té res lliure sinó que ens diu que és molt poc probable que trobem res lliure en tot el poble, i ens recomana que mirem en els pobles del voltant. Tornem a la carretera per on hem arribat, i efectivament els 3 llocs on parem a preguntar son plens.
Així que acabem al poble de See, a uns 5 km, i al primer hotel que parem tenen una habitació lliure, així que malgrat que son 94€ per nit decidim quedar-nos. Descarreguem la moto i anem a sopar a un restaurant del poble, on mengem un Schnitzel recobert de formatge fos amb salsa de bolets, unes Maultaschen amb amanida de patata i cogombre, i de postres un Apfelsteudel amb gelat de vainilla i nata, regat amb una Pils i una Weissbier. Tot boníssim, molt típic i que em porta molts records del meu any a Alemanya.
Cap a les 10 de la nit i casi a les fosques tornem a l'hotel. Aquí si que tenim wifi, però va tan lent que casi no podem mirar res, només enviar algun wasap.
| Dia 13 . Dimecres 20 . 23 km . See - Füssen - See |
Posem el despertador a les 8:30 i el dia està altre cop gris i amb una boira baixa que casi ni es veuen les muntanyes del voltant. Avui que
hem d'anar als castells, a veure si no veurem res! En fi, baixem a esmorzar, i el bufet és dels habituals dels darrers dies. Quan es l'hora de
sortir, el temps pinta tan malament que decidim anar amb tot l'impermeable, però sense la cordura per anar mes còmodes. Entre els mapes
que portem i les indicacions que hi ha, no ens costa gens trobar el lloc.
El poble està molt ple de gent i cotxes, i al passar per davant de l'oficina on venen les entrades veiem una cua de gent descomunal. Anem al
pàrking, ho fiquem tot a les alforges, lliguem els cascs i sobre les 10 ens posem a la cua. La cosa va força lenta, però lo
pitjor és que la noia que va passant donant informació ens diu que llavors ja estant donant hora per visitar el castell a les 4 de la
tarda. Mare de deu! Ens hi passarem tot el dia!
Passades les 12 ens toca per fi a nosaltres, i el millor que podem aconseguir és a les 13:20 al castell de
Hohenschwangau i a les 16:40 al de
Neuschwanstein, els dos amb audioguia. La idea de fer dos nits
aquí era no haver de dur la cordura, però ha estat tot un encert, ja que a l’hora que plegarem qualsevol agafa la moto per seguir viatge
i buscar un nou allotjament. Neuschwanstein només te visites guiades en alemany i anglès, així que tampoc podríem triar,
però la visita en castellà a Hohenschwangau és a les 16:30 i no ens quadraria gens amb l'altre castell.
Així que ja amb les dues entrades comencem a pujar caminant a Hohenschwangau, un passeig de 15 minuts. Fem una mica de temps mirant una botiga
de records i quan ens toca fem la visita. Només es visiten unes poques habitacions del castell, però ens agrada molt. Per
desgràcia, ni en aquest castell ni a l’altre es permet fer fotos a l’interior.
Quan sortim decidim anar a menjar alguna cosa mentre se'ns fa l'hora d'anar a l'altre. Després del Bretzel i el Flammkuchen de Freiburg, i
de les Maultaschen, el Schnitzel i el Apfelstrudel d'ahir, que em faltava per tornar a menjar? Un Currywurst! Doncs apa, ja està.
Boníssim!
En acabat passem per davant de les taquilles i estan donant hora de visita a Neuschwanstein per passades les 7. Comencem a pujar cap al castell,
i mentre ens toca entrar recorrem i ens fem fotos a la plaça d’accés. Quan entrem passa el mateix que amb l'altre castell: només
es visita una petita part, però ens agrada molt. Com que el dia s'ha acabat destapant una mica, les vistes a l’exterior des de les diferents
habitacions son espectaculars.
Quan acabem la visita tornem a la moto, i després de parar a un Lidl a comprar pa per demà anem directament amb la moto a sopar al
mateix lloc d'ahir. L'Eva avui es decideix per una sopa de Maultaschen (que només son dues Maultaschen com les d'ahir però en un caldo)
i una escalopa empanada de segon. Jo tiro cap a un knusprige Schweinshaxe mit Speckbratkartoffeln, és a dir, braó de porc molt
cruixent amb patates, tot regat amb un parell de cerveses. Quan sortim del restaurant s'ha posat a ploure i ens hem de posar els impermeables
només per fer els 500 metres que hi ha fins a l'hotel. Mirem una estona la tele ("Como conocí a vuestra madre" a Pro7 i un reportatge
d’investigació de Legoland Alemanya) i a dormir.