Inici | Etapa 1 - dia 01 . dia 02 . dia 03 . dia 04 . dia 05 | Etapa 2
| Dia 01 . Dissabte 20 . 1.115 km . Sant Boi - Gundelfingen |
Em llevo a les 6, esmorzo, acabo de ficar a les bosses tot el que falta i l'Eva m'ajuda a baixar-ho tot al parking i a carregar la moto.
A les 7:30 em poso en camí, sol per primer cop en molt de temps.
Tot bé i tranquil, faig tirades llargues i el bon temps m'acompanya fins a Lyon. Des d'allà el cel es tapa, fa més
fred i fins i tot em cau alguna gota, però res seriós que em faci baixar el ritme. Arribo a Gundelfingen a les 19:30, he fet
just 12 hores de viatge com estava previst. Faig una birra al mateix lloc de l'any passat per fer una mica de temps i arribo a casa de la
Tina mitja hora més tard.
El Georgi és en una festa de la feina, el nens i la Tina ja han sopat, així que menjo algo ràpid i xerrem força
estona del viatge i de l'embaràs de l'Eva.
| Dia 02 . Diumenge 21 . 830 km . Gundelfingen - Berlín |
Em desperten a les 8:45, esmorzo amb el Georgi, carrego la moto i surto a les 10. Ha plogut una mica per la nit i tot és moll,
però no plou. Fins a Karlsruhe tot va molt bé, el cel està tapat però segueix sense ploure. Passat Frankfurt
començo a trobar molt de transit per obres a les autopistes, hi ha trams que s'ha de circular a 40 i 20 km/h i hi ha moltes retencions.
Encara sort que els camions no circulen els diumenges!
També començo a veure molts cotxes, furgonetes i caravanes amb pegatines dels
Böhse Onkelz, una banda de rock alemanya, que es veu que ahir va fer el darrer de quatre concerts multitudinaris al circuit de
Hockenheim.
Es nota que som a Alemanya, jo vaig tota l'estona a 130 km/h pel carril de la dreta i només avanço autocars, caravanes i algun
iaio. Els cotxes em passen a més de 150, alguns deuen anar a 200, com el Mercedes, els 2 Ferraris i els 2 Porches que semblava que
fessin un Cannonball. Passat Leipzig aviso al Christian tal com havíem quedat, i des d'allà el temps millora, el cel és
blau i fa solet i tot. Arribo a casa seva a les 7, just per sopar pizza, una amanida grega i una búlgara amb arròs. Xerrem una
estona i a dormir.
| Dia 03 . Dilluns 22 . 407 km . Berlín - Copenhague |
Em llevo a les 8 i em dóna temps a acomiadar-me del Christian que se'n va a treballar. Jo em quedo esmorzant amb el Gabriel mentre
la Sania du els nens al cole. Com que tinc temps, decideixo anar a veure la Porta de Brandenburg per dir que he fet una mica de turisme per
Berlin. Poso l'adreça al GPS i vaig tirant, però Berlin és tant ple d'obres com la resta d'Alemanya, i el pobre GPS es
torna boig recalculant rutes cada cop que hi ha un carrer tallat. Quan per fi hi arribo no m'hi puc acostar amb la moto perquè tota
la plaça és vallada i plena de polis. Resulta que dimarts ve la reina d'Anglaterra en visita oficial i s'estarà a l'hotel
de la plaça i tot és ja zona de seguretat. En fi, aparco la moto i m'acosto a peu tot el que puc per fer un parell de fotos.
Torno a la moto i per sortir de Berlin també hi ha un jaleo tremendo d'obres i trànsit. Per això justament vam decidir no
visitar grans ciutats en el viatge a Nordkapp. Tiro direcció Rostock per agafar el ferry fins a Dinamarca, però quan arribo al
port a les 13:45 diu que el següent a Gedser és a les 15:30. Queden casi dues hores! Vaig a l'edifici de les oficines, on hi ha sala
d'espera, i em poso a investigar una mica el nou programa de GPS. A les 3 vaig altre cop a l'esplanada per embarcar, i ara esta plovent i tot.
M'haig d'esperar una mitja hora sota la pluja (tampoc era un diluvi) a que arribi el vaixell, baixi tothom i ens deixin entrar a nosaltres. Total
que el vaixell acaba sortint a les 4.
Per megafonia diuen que el trajecte son casi 2 hores, així que arribarem a Gedser sobre les 6. Per fer temps dono voltes pel vaixell i
em menjo un Currypølser amb patates. A mitja travesia es veu un parc eòlic al mig del mar.
Un cop a Gedser, quan baixem del vaixell som en una esplanada enorme que és l'aparcament dels que han d'entrar, i un cop sortim ja som
a la carretera, no hi ha poble ni res. Aquí el temps està molt millor, amb força clarianes i solet. Arribo a cal Ramon a
les 7 i mitja, la Gitte i els nens ja han sopat, però el Ramón m'esperava a mi, així que sopem unes hamburgueses tot xerrant
del viatge. Més tard fins i tot passa de visita un veí que parla castellà i també es motero (de RR) i vol veure la
moto. Xerrem una estona més de viatges i de l'embaràs de l'Eva i a dormir, que demà ells treballen.
| Dia 04 . Dimarts 23 . 321 km . Copenhague - Bergkvara |
Em llevo a les 8, el Ramón i els nens ja no hi son i la Gitte és a punt de marxar, així que esmorzo sol, carrego la moto
i en marxa. Aquest cop amb el GPS no hi ha confusions com fa tres anys i em dirigeixo cap al Oresundsbron, el tunel-pont que connecta Copenhague i Malmo. La sensació i la visió del pont és molt
millor que la que vam tenir des del tren fa dos anys (nota: com que vaig sol i no puc fer fotos en ruta, les imatges son del Google StreetView).
El matí estava força tapat però va millorant i la ruta es fa molt agradable. Tot i això el cel es tapa i es destapa
molt ràpid. Des d'una gasolinera automàtica truco a la Lisbeth per dir-li que soc a només 180 km. Quan només me'n
queden 50 el cel es tapa de cop i em cau un xàfec com fa temps que no em queia, fins i tot duent la cordura complerta haig de parar en
una benzinera a posar-me l'impermeable per sobre. Per sort mentre em tapo afluixa una mica, i a 5 km de Bergkvara el cel és blau i fa solet.
Arribo sense problemes a casa de la Lisbeth sobre les 2, ens coneixem per fi en persona després de 2 anys d'escriure'ns mails a la feina,
i ens tirem una bona estona xerrant, sobretot de la feina, és clar. Passades les 4 anem a dinar al càmping del poble, i jo em demano
un plat combinat de peix: salmó en salsa, amanida de gambes, arengada i no recordo l'altre, acompanyat per patates al forn amb mantega.
Molt típic suec!
Quan tornem del dinar seguim xerrant i mirant la tele (per sort un canal alemany), i a la poca estona ve la filla. Seguim xerrant tots junts
i quan ens posem a sopar ve el fill amb la xicota. Reunió familiar total! Després de sopar els fills marxen i nosaltres anem a
dormir. M'han cedit un sofà-llit en un semi-soterrani que està molt bé.
| Dia 05 . Dimecres 24 . 318 km . Bergkvara - Öland - Bergkvara |
Poso el despertador a les 8 i pujo a esmorzar amb la Lisbeth, però ens posem a xerrar altre cop una bona estona. Avui anirré a
Torsås a visitar una de les centrals europees de Yaskawa, la multinacional de
robòtica on treballo ara. A les 10 la Lisbeth fa una trucada al Joakim per avisar-lo de que ja vaig. Hi arribo en poc més de 5
minuts, quina sort treballar tan a prop!
Després de registrar-me em ve a buscar el Joakim. El primer que vol es veure la meva moto, i després fem un tour per tota la
fàbrica, començant pel showroom, la sala de muntatge de controladores, el laboratori, la sala de posicionadors, la de tests,
un dels magatzems de recanvis i empaquetat, la carpa on tenen els robots en stock, les oficines.. En fi, que allò es enorme! Ens anem
trobant gent i el Joakim em va presentant com el Carles de Yaskawa Spain que ha anat en moto i parla una mica de suec. Així conec per
fi en persona al Bengt, l'Ulf, la Linda, i altres amb qui ja no tinc tant de tracte. El Hari esta malalt i no ni és. La visita dura una
hora i quart.
En acabat agafo la moto i enfilo cap a Kalmar per creuar el pont cap a Öland. El primer que faig és anar a l'oficina d'informació
per agafar uns plànols, i tiro cap a Borgholm, a veure el castell on Roxette
va fer un concert i va gravar el vídeo de "Fading like a flower"
.
El castell és totalment en ruïnes, no hi ha ni un sol sostre, però els murs estan molt ben conservats i el conjunt és molt
maco.
En una banda hi ha una zona de jocs per nens (tir amb arc, disfresses, pintar escuts, un torneig) i un bar on decideixo comprar alguna cosa
per dinar, que ja és mes de la una. Doncs demano un entrepà de mandonguilles i un pastisset de canyella en suec (köttbullar
smörgås och en kanellbulle) i la pava idiota em contesta en anglès. Tan malament no ho puc haver fet, quines poques ganes de
promocionar la seva llengua.
Quan surto del castell creuo la illa cap al poble de Egby per baixar fins a l'extrem sud. A mig camí m'adono de que no estic veient
cap gasolinera, i tot i que estic fent un promig molt baix (és el que té circular a 90-100 km/h), si no en trobo cap abans d'arribar
a baix tindré problemes per tornar a pujar. Així que paro, connecto el GPS i poso l'opció SOS perquè em digui la
benzinera més propera. Doncs sembla que no n'hi ha cap tirant avall, si hagués seguit em quedo tirat, així que torno a
creuar la illa, que a l'altre banda n'hi ha una d'automàtica. Nomes son 11 km, així que un cop ple torno a creuar i segueixo
tirant direcció sud.
Arribo a Eketorp, on hi ha una fortificació de l'Edat Mitja restaurada. Se m'han fet les 5 i quart, i amb lo d'hora que tanca tot en
aquest país em fa por que ja no ho pugui veure, però no nomes és obert fins les 6, sinó que em cobren només
la meitat de l'entrada per ser tan tard. La fortificació és una muralla rodona amb una sèrie de construccions a l'interior:
al centre hi unes cases on hi ha el museu, i a tot el perímetre les edificacions reconstruïdes: un habitatge, un rebost, un estable, una
forja... A la que fa de cuina et deixen cuinar un pa, que de fet és aplanar una bola de farina que tenen preparada i posar-la en una
planxa metàl·lica que hi ha al foc. En uns minuts es cou i te la pots menjar untant una mica de mel. També hi ha un lloc on pots
fer tir amb arc, i de dues fletxes només una es clava a la diana. Al menys aquí es gratis, que a Borgholm feien pagar.
El cel està totalment tapat tot el dia, però al menys no plou. A més per aquesta zona fa força vent. Acabo d'arribar
a l'extrem sud i la carretera gira 180° per tornar a pujar per la riba oest. Creuo el mur de Karl X Gustav, un mur d'uns 5 km que creua tota
la illa a lo ample, construit el 1653 per formar una reserva de caça a l'extrem sud de l'illa.
L'illa és plena de molins de vent antics, que no funcionen però estan molt ben conservats. La majoria son petits, paro n'hi ha
un de molt gros que fins i tot es pot visitar per dins.
Torno a creuar el pont per sortir de la illa i tiro cap a Bergkvara. Quan hi arribo, els dos fills de la Lisbeth hi tornen a ser, els explico
una mica com ha anat el dia i marxen aviat. Ells ja han sopat, així que em demanen una pizza, i després de xerrar una estona
més amb la Lisbeth anem tots a dormir.