Inici | Etapa 1 | Etapa 2 - dia 06 . dia 07 . dia 08 . dia 09 . dia 10
| Dia 06 . Dijous 25 . 351 km . Bergkvara - Vårgårda |
Em llevo i pujo a esmorzar amb la Lisbeth. En acabat recullo tot l'equipatge, endreço l'habitació, carrego la moto i m'acomiado
agraint molt l'hospitalitat. Marxo altre cop direcció Torsås, per seguir per una carretera local molt maca. Empalmo amb una via
més ràpida i faig una paradeta en una de les nombroses àrees de descans al costat d'un llac a descansar una estona i gaudir
del paisatge. Quants records del viatge de fa tres anys a Cap Nord amb l'Eva!
El dia acompanya força.
Arribo a Vetlanda i paro en una benzinera a omplir el dipòsit. Al costat del bar veig tres Vulcans aparcades, dues fins i tot duen
banderoles dels Vulcan Riders Sweden. La intenció era menjar el pa i embotit que duc a l'alforja, però decideixo entrar al bar a
menjar una hamburguesa i a fer contacte amb els moteros. Quan em veuen entrar em saluden, però jo no duc res que m'identifiqui com a Vulcan,
així que ja amb l'hamburguesa m'hi acosto i els pregunto, en suec, si van a Vårgardå. Em diuen que sí, i els explico
que jo vinc de Barcelona i també hi vaig. Es sorprenen de que parli suec i em feliciten pel llarg viatge que he fet. Quan acabem de dinar
agafem les motos i anem tots junts. Ens queden tot just 180 km i acabem fent 3 parades, al més pur estil Despertaferro.
A mitja tarda arribem al camping Tånga Hed, on es fa la trobada. Hi ha un
pavelló molt gran on hi ha la recepció, els serveis comuns i la sala on es fan els menjars i els concerts, i al davant els pavellons
i la zona d'acampada. M'inscric vaig a buscar un lloc per plantar la tenda. Ja hi ha molt gent acampada, peró trobo un racó devant
d'uns dels pavellons. Quan estic treient la tenda em ve un de l'organització i em diu que allà no puc posar la tenda, que per seguretat
s'han de deixar 3 metres com a mínim amb altres tendes. Mare meva! Vaig una mica més lluny i trobo un raconet on puc deixar la
distància obligatòria.
El parking fa molt i molt de goig, no només pel nivell de les motos, sinó per lo ben alineades que estan totes.
Com que només a Espanya hi ha molts problemes per portar remolc a la moto, aquí és molt normal veure'n de totes les mides.
Quina enveja que em fan!
Torno a l'edifici principal, em connecto al wifi (vaig ser el primer en demanar la clau d'accés segons la Kerstin) i faig una trucada
per wasap a l'Eva per explicar-li que ja he arribat i tot va molt bé. Mentres parlo amb ella em passen per davant el Julio i la Sandra
de Madrid. No els coneixia en persona, pero fins ara son els únics amb els parxes del VOCS a l'esquena. Quan acabo de parlar amb l'Eva
els vaig a trobar i em presento.
A les 7 comença el sopar, i és que no hem d'oblidar que som a Escandinàvia. El que fan és muntar un tipus self-service
en unes taules centrals i vas agafant el menjar.
En acabat, estona de xerrades amb tothom. Com que tres quartes parts de la gent ve de Suècia i Alemanya, puc parlar amb ells en la seva
llengua, i com que no és gaire normal per ells la majoria es sorprèn molt, sobretot els suecs.
L'actuació de la nit és a càrrec del grup suec "Goda grannar" (bons veïns), un duo que toca versions de pop i
rock de tota la vida. Ho fan molt bé. La gran sorpresa per mi és sentir el "Does your mother know" de ABBA i el "Sommartider"
dels Gyllene Tider. No em pensava sentir-les mai en directe i menys en una trobada motera. Bé, som a Suècia, no?
| Dia 07 . Divendres 26 . 90 km . Vårgårda |
Em llevo tranquil·lament i fa un dia preciós, cel blau i molt bona temperatura. Vaig al pavelló a esmorzar, i està
organitzat com el sopar d'ahir: unes taules amb el menjar i vas agafant tipus self-service. Hi ha diversos tipus de pa, embotits, formatges,
tomàquet, melmelades, cereals, sucs, cafè, te, llet... en fi, força complert. Em trobo al Julio i la Sandra i
esmorzem junts.
Cap a les 11 surt la ruta, no devem ser ni 100 motos però fa prou goig. El dia és perfecte per rodar i les carreteretes son
precioses.
En 50 km arribem al parc de “Gräfsnäs”, on hi ha un castell en
runes i un bareto on prenem un refresc al costat d’un llac.
De tornada a la concentra anem directes al dinar. Avui toca carn en salsa amb amanida de patates. De postre fem uns kanellbulle a la
terrassa.
Per la tarda, entre xerrada i xerrada veiem les motos exposades al bike-show.
Per sopar toca pit de pollastre amb arròs i verdures. També es menja sa! La cervesa Ginger Joe és una birra feta amb gingebre,
no té gaire gust a cervesa però és molt bona.
El concert de la nit va a càrrec de "Rydell & Quick", un grup suec molt canyero
composat pel cantant i guitarra Christer Rydell i la cantant i saxofonista Malin Quick. Fan versions de cançons clàssiques de rock,
barrejades amb composicions pròpies, entre les que destaca la potent
"All in like a Rockstar". Son molt bons i l'ambient és de concert total. Per cert, sembla que la banda està esponsoritzada per
Harley-Davidson.
| Dia 08 . Dissabte 27 . 40 km . Vårgårda |
Avui torna a fer un dia prou bo, destapat i amb solet. Esmorzem lo mateix d'ahir i a mig matí arriben el Simón i el Vikingo
del VRA Spain. Quan acabi la concentra aquests dos faran el que vam fer l'Eva i jo fa tres anys després de la trobada de Noruega: pujar
a Cap Nord. Quina enveja i quins records de viatge!
Avui es dina a les 11, ja que la ruta surt a la 1. Hi ha un guisat tipus goulash, molt bo.
Al costat del parking de motos estan rostint 7 porcs sencers. Avui toca xixa per sopar!
A l'hora prevista surt la ruta, avui amb centenars de motos. Anem en direcció contrària a la ruta d'ahir, però les
carreteretes locals son molt semblants, i avui el dia també acompanya molt.
En poca estona, uns 20 km, arribem al poble de Asklanda, aparquem les motos en una esplanada de gespa i entrem en un pavelló.
L’actuació va a càrrec de la coral "Vise Versas", acompanyada de piano, guitarra i bateria. És força entretingut
perquè fan versions des del classic irlandès "What shell
we do with the drunken sailor" fins al "Pride (In the name of
Love)" dels U2. La traca final ve quan un dels solistes es posa una barba postissa i canten "Tush" dels ZZ Top. L'ovació final ha estat ben merescuda.
Acabat el show tornem a les motos i a la concentra.
Per la tarda hi ha els "silly games" a l'esplanada gran. La resta és beure, xerrar i seguir mirant botigues.
Més tard ve el lliurament de trofeus del bike-show, en les modalitats de millor pintura, millor transformació, millor promesa
i l'escollida del públic.
El sopar consisteix en porcions dels porcs que s'estaven rostint pel matí, acompanyat de les típiques amanides.
Després hi ha els agraïments de part dels Riders de Suècia a les associacions de tota Europa, moment que algunes aprofiten
per lliurar-los els records que han portat: quadres, gravats, ampolles, parxes, i una impressionant talla en fusta dels Vulcaniers d’Alemanya.
Més estona de xerrades, i aprofito per donar el parxe de support de Despertaferro a les dues persones amb qui més amistat he fet:
el Twinni dels Vulcaniers Alemanya i el Manuel dels Riders de Suècia (el que aguanta el parxe cap per avall). Els dos em corresponen amb
els seus respectius parxes.
En acabat hi ha l'actuació del grup "Almost Motown", que no té gaire tirada i a la pista només hi ha algunes parelles ballant.
Jo me'n vaig a dormir abans que acabin, que demà toca matinar i començar la tornada.
| Dia 09 . Diumenge 28 . 681 km . Vårgårda - Hamburg |
Havia posat el despertador a les 7, però a tres quarts ja soc despert, així que em llevo i començo a recollir. Sembla
que no soc l'únic que té pressa, hi ha molt de moviment de gent i motos, casi tothom està recollint i fins i tot algunes
tendes del costat ja no hi son. A les 7:30, quan obren, vaig a esmorzar i m'hi trobo al Julio i la Sandra. El Simon i el Vikingo no hi son,
i com que no sé el que trigaran, m'acomiado de tothom, i a poc més de les 8 em poso en camí. Haig de ser a l'estació
de tren d'Hamburg a les 8 de la tarda i vull anar sobre segur.
Avui el dia està força gris, i arribant a Göteborg em cauen unes quantes gotes, res seriós. Tota la estona es van alternant
plovisquejos i clarianes i puc fer un bon ritme. Arribo a Helsingör i en menys de 10 minuts ja surt el ferry cap a Helsinborg. El trajecte
és tant curt que no dóna temps a res i no cal ni lligar la moto.
Creuo Dinamarca del tirón i arribo a Rodby per agafar l'altre ferry a Puttgarden. Aquí sí que cal lligar la moto, i em
dóna temps a menjar-me un filet de peix empanat amb patates al bar.
Desembarquem a Alemanya i tiro cap a Hamburg. Només em trobo obres en un tram curt, així que acabo arribant a la terminal d'Altona
sobre les 5. Això sí que és anar amb temps! Malgrat que un cartell diu que el checkin cap a Lörrach no es pot fer fins
les 8, a les motos sí que ens deixen. Un cop amb el cartell de destí a la moto, ens anem alineant a la plaça de davant de
l'estació, on ens ajuntem més de 50 motos entre les que van a Munich i les que anem a Lörrach.
Xerro una mica amb un parell de suecs, un matrimoni noruec i un grup d'alemanys, fins que a les 21:00 fan embarcar als de Munich. Nosaltres,
malgrat que l'horari deia a les 20:30, comencem a pujar les motos a les 21:45. Trastejo jo sol tot l'equipatge cap al vagó, i al compartiment
ja hi ha tres alemanys. A mi em toca la llitera de dalt de tot, així que m'hi instal·lo. A l'hora que és no hi temps per res, sopo
un entrepà de mandonguilles i un pastisset de canyella que vaig comprar ahir a la concentra i em poso a dormir.
| Dia 10 . Dilluns 29 . 1.086 km . Lörrach - Sant Boi |
La megafonia del tren ens desperta a les 6:30 per avisar que aviat duran l'esmorzar. He dormit prou bé malgrat el gordo de la llitera de
sota que s'ha passat tota la nit roncant. A la poca estona ens porten el te, un suc, un panet, mantega i melmelada. No és cap luxe,
però a aquestes hores no cal gaire més. Sobre les 8 arribem a Lörrach, baixem en una andana solitària i a la poca estona
arriben els vagons amb els vehicles.
Quan han deslligat les motos ens deixen pujar, lligo tot l'equipatge i a les 9:15 em poso en marxa. Trigo poc en creuar la frontera amb França,
i llavors comença la calor. És evident que aquí ha de fer més calor que a Hamburg, Dinamarca o Suècia, però
ja a les 10 del matí comença a ser asfixiant. Es que resulta que som en plena onada de calor! Collons, jo vestit per circular per
Suècia a 20º i aquí freguem els 40º. Haig d'anar parant cada 100 km només per beure aigua, i cada cop em trec una peça
de roba, fins i tot l'impermeable de la cordura que duc des del primer dia de viatge. Es insuportable!
En fi, que parant el que cal, arribo a Catalunya sobre les 8 de la tarda, i a uns 20 km de Girona paro per trucar a l'Eva com havíem quedat.
Faig la darrera tirada amb un temps una mica més suportable, i a les 21:15 arribo a casa, just 12 hores des de Lörrach. L’Eva m'ha sentit
arribar i baixa al pàrking per ajudar-me a descarregar la moto i pujar l’equipatge.
I així acaba un viatge de 10 dies, 5.260 km i 5 països. Noves experiències i uns quants amics nous.